Escoles Valencianes Associades

El blog de la xarxa PEA-UNESCO a la Comunitat Valenciana


Deixa un comentari

17 de juny: Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació i la Sequer

Salva el sòls
L’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 17 de juny com a “Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació i la Sequera”. Aquest dia marca l’aniversari de l’adopció de la Convenció de las Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació.

La desertificació afecta més de 110 països i cada any es perden 6 milions d’hectàrees de terra productiva. Segons Ecologistes en Acció, a l’Estat espanyol el 40% del sòl està amenaçat pels processos de desertificació, però a pesar d’això i de les promeses, el Govern espanyol ha sigut incapaç d’aturar la desertificació, que era la principal obligació que es va contraure en firmar, en 1996, el Conveni de Lluita contra la Desertificació.

Espanya es troba al capdavant dels països desenvolupats afectats per la desertificació. Un dels principals factors desencadenants d’aquesta situació és l’erosió o pèrdua de sòl fèrtil. El sòl, la capa de terra fèrtil, és un ecosistema viu, essencial per a la salut humana i el medi ambient. És un recurs vital, limitat, no renovable i irreemplaçable que proporciona el benestar de les generacions actuals i futures. Sense la conservació dels sòls serà impossible garantir la seguretat alimentària, aturar la pèrdua de biodiversitat, fer possible la transició a una agricultura lliure de tòxics, mitigar el calfament del planeta i adaptar-se al canvi climàtic.

El 42 % del territori espanyol està sotmés a processos d’erosió que superen els límits tolerables i el 12 % està sotmés a erosió molt severa. El País Valencià és una de les zones més afectades, juntament amb Múrcia, Andalusia i Castella-la Manxa. Per entendre la gravetat del problema només cal pensar que la taxa de formació d’uns pocs centímetres de sòl fèrtil supera els cinc-cents anys.

Entre els principals factors que ens condueixen al col·lapse hídric i a l’avanç de la desertificació destaquen l’elevada explotació dels recursos hídrics i el canvi climàtic, que ja està reduint considerablement la disponibilitat d’aigua en els rius i aqüífers.

Una altra circumstància que fa avançar la desertificació és la pèrdua de la coberta vegetal com a conseqüència de repetits incendis forestals. Sovint les actuacions que es duen a terme en les zones incendiades poden agreujar els seus efectes. Un exemple d’actuació desafortunada al terme d’Alcoi va ser la retirada de la fusta cremada després de l’incendi que va afectar en 2012 la zona de Serelles, en el parc natural de Mariola, promoguda per la mateixa Conselleria de Medi Ambient. L’estudi realitzat pel Grup d’Edafologia Ambiental, del Departament d’Agroquímica i Medi Ambient de la Universitat Miguel Hernández, evidencia que en els terrenys afectats es va produir una “clara degradació i pèrdua de qualitat del sòl a causa del tractament d’extracció de fusta cremada utilitzant maquinària i arrossegant els troncs i les branques sobre el sòl”.

També l’artificialització del territori com a conseqüència de la urbanització i la construcció de grans infraestructures ha comportat una greu pèrdua de sòl fèrtil (a més de molts altres greus impactes ambientals, econòmics i socials). Al territori valencià no ens falten exemples, tot i que en moltes ocasions l’oposició social i, més endavant, l’esclat de la bombolla immobiliària, van evitar que la destrucció fóra encara major.

Davant d’aquesta situació, és imprescindible posar en marxa urgentment les mesures necessàries per a impedir la pèrdua de més sòl. Per una banda, cal exigir polítiques de protecció específica dels sòls davant de les amenaces a la seua conservació; un bon primer pas és firmar la Iniciativa Ciutadana Europea People4Soil, que amb el lema “Sense uns sòls sans i vius no hi ha futur” promou l’aprovació d’una llei que garantisca uns sòls sans i fèrtils.

D’altra banda, cal impulsar unes polítiques hidrològiques dirigides a frenar la demanda excessiva d’aigua i fins i tot a reduir la superfície destinada als cultius de regadiu; posar en marxa mesures de restauració de la vegetació autòctona, amb la reincorporació de matèria orgànica als sòls que millore la seua capacitat de frenar l’erosió i la desertificació; i adoptar una política d’ordenació del territori que evite la urbanització i l’artificialització de més territori.

>>> INFORME “4 RAZONES PARA SALVAR LOS SUELOS EN EUROPA”

Colla

Anuncis


Deixa un comentari

Campaña de reforestación en el CEMA Los Molinos

Acaba de finalizar la campaña de reforestación/apadrinamiento realizada en el CEMA Los Molinos, escuela asociada UNESCO.

En la campaña han participado más de 300 Alumnos de 5º y 6º de primaria de 6 colegios de Crevillent que han llevado a cabo la plantación de 450 especies autóctonas entre árboles y arbustos.

En la misma campaña ha participado, además, un importante número de padres, convirtiéndose en una actividad facilitadora de la integración entre el centro escolar y el entorno natural.

Cada parcela reforestada ha sido apadrinada por un colegio, con el compromiso de que cada centro realice el seguimiento que sea necesario para garantizar  la continuidad de las plantas.

El Ayuntamiento de Crevillent, por medio de la Concejalía de Medio Ambiente y Educación, ha facilitado las plantas y el autobús para el traslado de los escolares de los diferentes centros participantes en la campaña.


Deixa un comentari

Geolodía Agost-Vía Verde del Maigmó 2016

cartel_GD16_01

cartel_GD16_02

El próximo domingo 8 de mayo celebraremos la novena edición de GEOLODÍA ALICANTE.

En esta edición participarán algo más de 100 monitores (mayoritariamente profesionales de diferentes ámbitos de la Geología y de la Ingeniería Geológica de la provincia, la mayoría de la Universidad de Alicante y de diversos institutos de enseñanza de la provincia, de las administraciones públicas, y de empresas de hidrogeología y geotecnia, así como de un grupo de estudiantes del grado de Geología, que intentarán explicar de forma amena y comprensiva algunas de las maravillas del patrimonio natural de Agost.

En Geolodía Agost-Vía Verde del Maigmó 2016 podrás conocer cómo se formó la capa negra de Agost, de relevancia internacional, que registró una de las extinciones en masa más severas de la historia de la Tierra, en el límite entre el Cretácico y el Terciario (hace 66 millones de años), cómo se ha formado el relieve montañoso del entorno de Agost (Maigmó, Ventós) y las espectaculares cárcavas de Barranco Blanco, de dónde han extraído las arcillas para la artesanía alfarera y la industria cerámica de Agost, el funcionamiento del acuífero del Ventós-Castellar, y mucho más sobre fósiles, minerales, etc.

El recorrido a pie tiene 8 km de longitud (dificultad baja) por la Vía Verde del Maigmó y el sendero PR-CV 430, que la une con la población de Agost. El público familiar tendrá la opción de realizar un recorrido más corto, de 3 km, por la Vía Verde.

Geolodía Agost 2016 es una actividad con un formato libre, gratuita, que no requiere inscripción y en la que se entregará a todos los participantes un folleto de 40 páginas en color con las características geológicas de su entorno natural.

También se podrán realizar Talleres en la Casa de la Cultura de Agost entre las 9 y las 14 h. en los que podrás tocar un meteorito, descubrir los minerales de Agost y su uso en nuestra vida cotidiana, conocer un mundo microscópico de fósiles o sorprenderte con un taller de huellas de dinosaurios.


Deixa un comentari

Projecte Sòls: una experiència en xarxa de les escoles associades UNESCO d’Alcoi

Presentació de les activitats realitzades durant el curs 2014-2015 en el marc de l’Any Internacional dels Sòls pels centres associats UNESCO d’Alcoi (CIP FP Batoi, IES Andreu Sempere i IES Pare Vitòria), en col·laboració amb el Departament d’Agroquímica i Medi Ambient de la Universitat Miguel Hernández d’Elx i la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Alcoi.

Els professors de Ciències, Quique Ferre i Carles Mansanet han explicat avui en l’Encontre d’Ensenyants de l’Alcoià i el Comtat les experiències dutes a terme a la zona del Coll d’en Sabata (Mas de Serelles) que va ser afectada per un incendi forestal el 12 de juliol de 2012 per part l’alumnat i professorat dels centres implicats.

 

 

 


Deixa un comentari

Entrevista a Jorge Mataix-Solera en Radio Alcoy-Cadena SER

RADIO ALCOY CADENA SER

HOY POR HOY 12.20 h. / Lunes 13 de julio de 2015

“Vivimos encima de una bomba nuclear”

Jorge Mataix, vicepresidente de la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo, destaca el peligro de incendios por la falta de mantenimiento de los montes

incendio_20150713083352

 

Zona afectada por el incendio de 2012  en el Parc Natural de la Serra de Mariola

Jorge Mataix, profesor de Edafología en la Universidad Miguel Hernández de Elche y vicepresidente de la Sociedad Española de la Ciencia del Suelo, afirma que el fuego es un elemento natural y que el problema no es que se produzcan incendios, sino la falta de mantenimiento de los montes que favorecen la propagación de grandes fuegos. A su juicio, la situación es “muy peligrosa” y no duda en afirmar que “vivimos como si estuviéramos encima de una bomba nuclear”.

Escucha la entrevista AQUÍ

Más información AQUÍ, AQUÍ y AQUÍ


Deixa un comentari

Exposició del Projecte Sòls

Exposició del Projecte Sòls elaborada per les escoles associades UNESCO d’Alcoi

(CIP FP Batoi, IES Andreu Sempere i IES Pare Vitòria)

Textos: Òscar Espí, Quique Ferre, Carlos Mª Mansanet, Jesús Martínez i Empar Penadés
Disseny i maquetació: Salvador Sellés (Siba)
Revisió lingüística: Ximo Victoriano Lavinya

Agraïments:

Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Alcoi